dilluns, 30 de novembre del 2009

Hip Hop


El hip hop és un moviment cultural que va néixer a principis dels anys 1970 entre les comunitats afroamericanes i llatinoamericanes del barri Sud del Bronx, al districte del Bronx de Nova York.
La concepció clàssica del hip hop es centra en la existència de quatre aspectes o "pilars" de la cultura: El MCing (o rapping), el DJing (o turntablism), el Breakdancing (o BBoying) i el
Graffiti. Hi ha qui donen la mateixa importancia a altres pilars com el beatboxing, l'activisme polític, el disseny de roba, el de complements…


La unió de dos dels elements, el MC (Master of Ceremony) i el DJ (Disc Jockey), conformen l'estil musical del hip hop: el RAP.
El Rap, consisteix en cantar o parlar lletres rimades acompanyades d'un ritme repetitiu i sincopat.
L'estil musical que acompanya el MC és una evolució del Funk i el breakbeat, que també pot ser instrumental. La música Hip hop es caracteritza per la seva rítmica i/o ballabilitat.
El Turntablism o DJing és l'art de crear música mitjançant tècniques amb discos de vinil, com breakbeat, scratch, beat juggling, etc.


El BBoying és l'art de ballar el breakdance. A la persona que practica aquest ball se'l denomina b boy, b girl, fly girl o breaker. També se li diu b-boy/girl al que segueix aquesta cultura.



El Graffiti és la principal expressió del Hip hop en les arts plàstiques. Consisteix en pintar amb pintura en aerosol sobre superfícies urbanes com poden ser murs de qualsevol material, així com trens, portes, mobiliari urbà i altres. El més comú és que els artistes dediquin les seves obres a pintar el seu nom o sobrenom. La estètica dels graffitis ha influït en la historieta (com en les tires de The Boondocks) i en el disseny de roba, portades de discos, i altres objectes.



  • El Tag va bastant unit amb l'art del Graffiti, els escriptors que pinten les seves obres en el mobiliari urbà solen firmar-les amb un gargot personal, l'anomenat Tag, però no sempre van units a la obra pintada, es poden trobar personalitzats sense relacionar-se amb cap graffiti pels carrers, acció denominada Taggejar i, posteriorment evolucionada a Takejar per la seva estreta relació amb els retoladors Taker amb el que se solen fer aquestes firmes.

El beatboxing és la tècnica d'imitar amb la boca sons de percussió o instruments propis de la música rap o hip hop.


Origen del mot


La construcció del terme hip-hop sovint s'atribueix a Keith Cowboy, un raper amb Grandmaster Flash and The Furious Five. Malgrat que Lovebug Starski, Keith Cowboy, i DJ Hollywood ja van fer servir aquest terme quan la música que hi corresponia encara era coneguda com a disco rap, es creu que Cowboy va crear l'expressió mentre feia broma amb un amic que s'havia allistat a l'exèrcit mentre feien scat amb les paraules "hip/hop/hip/hop" d'una manera que parodiava la cadència rítmica del caminar disciplinat dels soldats. Més tard, Cowboy va treballar més les possibilitats d'aquests mots en una interpretació pública, cosa que va ser ràpidament imitada per altres artistes, com per exemple la cançó Rapper's delight de The Sugarhill Gang. El qui havia estat membre dels Black Spades, Afrika Bambata és considerat el primer en haver emprat el terme per descriure la subcultura a la qual pertany el hip-hop, tot i que també s'ha suggerit que possiblement el terme originalment va ser emprat de manera burlesca o amb despreci contra el nou tipus de música. The first use of the term in print was in the Village Voice by Steven Hager, later author of a 1984 history of hip hop


divendres, 27 de novembre del 2009

House


El house és un estil de música electrònica, que es va originar a Chicago, Estats Units, a fins dels anys 1970 i principi dels anys 1980. Inicialment, es va popularitzar en les discoteques afroamericanas, gais i llatines de mitjan dels anys 80, primer a Chicago i més endavant a Nova York i Detroit. Finalment, va arribar A Europa, i va ser combinat amb altres estils comercials, com el Pop i la música bailable.

El house té fortes influències del soul i el funk i la música disc. Generalment, imita a la percussió de la música disco, amb greus sintetitzats molt prominents, bateries electròniques, efectes electrònics, amples.


Quan Frankie Knuckles, David Mancuso, Larry Levan, Nicky Siano, Walter Gibbons i el parisenc François Kevorkian (els pioners del genere conegut com house music avui dia se'ls considera figures de culte) van debutar entre els 70's i 80's principalment Knuckles que va debutar en la discoteca coneguda The Warehouse. El qual aquest bar es pren el nom de l'estil. Però molta gent afirma que el termini "house" es deu al fet que molts DJ's principiants van crear l'estil en les seves pròpies cases, gràcies a aparells tecnològics com la caixa de ritme, els sintetitzadors i els "portastudio" de 4 pistes.


Les influències del house com estil es deu a l'estil musical del grup alemany Kraftwerk: gràcies al gran èxit que va tenir aquest grup alemany que des dels 70's i 80's, barrejaven elements o cançons senceres de música disc amb sons electrònics majorment percussions de so greu (molt populars en aquesta època) i acceleraven el ritme, amb la finalitat de transformar els clàssics del gènere disco en una musica més ballable i moderna. La inclusió de percussions de so greu conegudes en el mitjà com bass beats, és un fet que a grans trets, distingeix al house de tots els gèneres.


El so del house sol ser lleuger suau tons mitjos i greus més que aguts, els seus sons no són tan metàl·lics com altres gèneres de la música electrònica com el cas de certs gèneres com tràngol, drum and bass, psytrance i jungle, que són gèneres que solen tenir sons àcids i molt accelerats. Molts gèneres també solen tenir alguna semblança al house com el downtempo, el synth pop, o el bounce.


Artistes més importants del genere:


David Guetta, Eric prydz, Daft Punk, Robbie Rivera, Wally Lopez, Bob Sinclar, Steve Angello, Michael Mind, Axwell entre d'altres.



dimarts, 24 de novembre del 2009

Dance


El dance és un estil musical, subgènere de la música electrònica, nascut als anys 80 però l'explosió del qual no es va produir fins els anys 90. Es caracteritza principalment pel seu peculiar ritme, composat per quatre cops de percussió per compàs, i per tenir un tempo de entre 120 i 150 bpm.


Tot i que el dance és un gènere específic, sovint s'anomena dance a tota música electrònica pròpia de la discoteca. En aquest sentit, el dance té ha deribat diversos gèneres:


Techno, house, maquina, pop dance, tecktonic entre d'altres.


Algunes de les discoteques on es pot escoltar aquests estils de música:


Pacha, Millenium cosmic&club, Hot Fata, Matinee, La Disco, La suit, tito's entre d'altres.






dilluns, 23 de novembre del 2009

Reggae

El reggae és un gènere musical, l'origen del qual el trobem a Jamaica. El terme reggae sovint és usat de per designar la majoria dels ritmes jamaicans, incloent l'ska, el dub i el rocksteady. Sorgeix durant la darrera part dels anys seixanta, de la fusió de diversos ritmes del calypso, i el jazz, blues i rock-and-roll nord-americans. Té un ritme binari sincopat amb desplaçament del temps fort com a principal característica. Es pot interpretar genealògicament com una evolució directa de l'ska cap a ritmes més lents, passant pel rocksteady.

El reggae inclou dos subgèneres: el roots reggae i el dancehall.

El terme reggae és d'etimologia incerta, podria ésser una derivació de ragga, que és una abreviació de raggamuffin, que en anglès significa literalment "vestit amb parracs". S'utilitzà aquesta etiqueta per anomenar els pobres de Jamaica, i també els rastes i els moviments culturals dels barris pobres. Actualment s'anomenen generalment ragga o raggamuffin alguns subestils del reggae. Altres fonts assenyalen que el terme reggae prové d'una cançó de The Maytals, titulada "Do the reggay", en la qual la paraula "reggay" voldria dir "regular", és a dir, gent normal i corrent.

El reggae es basa en un estil rítmic caracteritzat per talls regulars sobre una música de fons tocada per la bateria rítmica, coneguda com a "Beat", i la bateria, que es toca en el tercer temps de cada compàs. Aquest ritme és més lent que el d'altres estils precursors del reggae com el ska i el rocksteady.
Al reggae se l'associa amb el moviment rastafari, que influí molts músics prominents del reggae als anys 70 i anys 80.

Sovint toca temes socials, a més de polítics o religiosos. Aquests engatjament que adopta sovint el reggae permet d'enllaçar-lo amb altres estils com la cançó d'autor o el punk.

Artistes:

Bob Marley, Peter Tosh, Jimmy Cliff, Steel Pulse, Bunny Wailer, Morodo entre d'altres.


Festivals internacionals de música reggae:


Reggae Sunsplash, Ocho Rios, Jamaica


Reggae Sumfest, Motego Bay, Jamaica


Westchester Reggae Fest, White Plains, Nova York


Reggae on the Rocks, Morrison, Colorado, Estats Units


Castello Reggae, Alvito (Laci, Italia)


Bob Marley Outernational Day, Perth, Austràlia


dimarts, 3 de novembre del 2009







El Rap un estil musical

El Rap és un estil musical basat amb rimes que sorgeix als barris negres novaiorquesos vinculat des de principis dels 80 als ambients de la cultura hip hop.
Si el hip-hop es va distingir per evolucionar a partir de les formes primigènies de la música religiosa de la comunitat negra dels Estats Units, a través d'una expressivitat laica i popular que es va conciliar molt sovint amb el funk, el rap es desenvolupa sobretot per dues vies: trenca els seus llaços amb el funk i la música disco de consum, accentua la seva relació amb el break dance alhora que radicalitza els seus signes d'identitat de la cultura del carrer, mitjançant formes autònomes i un llenguatge específic i combatiu.


En les seves primeres manifestacions, i seguint la pauta break, el rap va sorgir de les operacions que en les sales de ball executava un disc joquei utilitzant un o diversos temes, per tal d'aconseguir de les interrupcions i barreges resultants, una composició que servís com a vehicle sonor a la recitació del solista o, més sovint, a un nodrit conjunt d'intèrprets.

L'agulla del tocadiscs, en conseqüència, es convertia en un element fonamental dels temes rap i mitjançant les ràfegues breus i reiteratives, esquitxades d'arrossegades rítmiques, emfatitzant rimes que es nodreixen d'argots, efectes onomatopeics, bromes i consignes, es desencadenava un joc de rèpliques i contrarèpliques molt suggestiu, que al seu torn es complementava amb provocatives escenificacions.


El rap, és un fenomen musical, que en poc temps s'ha extes per tot Espanya, arribant aixi a crear molts grups, com per exemple:

- Nach scratch
- Violadores del verso
- ZPU
- SFDK
- Dolcce rotta
- CosaFina
- Rapsusklei
- Zenit
- Arianna puello
- Tote king
- Xhelazz
Els estils musicals són categories que contenen músiques amb un nombre remarcable i suficient de similituds relatives a la seva sonoritat; són categories que agrupen músiques que sonen de maneres suficientment semblants.

Estils i composició

La tria que fa l'autor a l'hora d'emprar uns efectius sonors o uns altres pot representar una opció entre les diverses que es troben disponibles en el seu context, o bé la utilització dels únics instruments i veus de què es pot disposar en les circumstàncies en què la crea. Així, per exemple, un productor musical que ha de produir un enregistrament de músiques del món acaba fent una o més opcions entre una enorme camp de possibilitats, mentre que un compositor que al segle XVI volia fer una col·lecció de madrigals tenia un ventall molt més reduït de possibilitats.

Les tècniques de composició que l'autor té al seu abast són -sobretot- la melodia, l'harmonia, el contrapunt i la instrumentació, a part de les de producció i postproducció en el cas que es tracti d'una obra que ha de ser enregistrada.